Entre la llinya i l’ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda, fragment de fil molt resistent i transparent; tot aquest conjunt de coses constitueix l’armada o cameta; sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o boia. La tija o canya pròpiament dita, pot ésser d’una sola peça (canya curta, d’uns 2-3 m) o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa, i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol (canya llarga, d’uns 4-6 m). Algunes canyes són proveïdes, al llarg de la tija, de petites anelles, per l’ull de les quals passa la llinya, la qual, aleshores, s’enrotlla en un rodet fixat a la base de la canya. Actualment és emprada només en la pesca esportiva, cada modalitat de la qual determina un tipus especial de canya: canya per al llançat, de cullereta, de mosquit, de fondal, per embarcació, etc.
f
Pesca
Pesca esportiva