Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, una de les autòctones més altes, que fa de 100 a 200 cm i encara més, de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.
Els fruits són diaquenis quinquecarinats i lleugerament alats. La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la medul·la. Creix en marges i erms de la regió mediterrània.