Antic veïnat, documentat des del segle X (tenia 31 cases el 1746), format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja al segle XIV. El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona), itambé sorgiren colònies d’estiueig (Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista). Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí Vell (del segle XV-XVI), la Torre Codina (reformada per l’arquitecte modernista J. M Jujol), Can Trons, Can Ferreter, l’esmentada Can Pujol, Can Móra, Ca l’Amigó, Can Barriga. L’església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948.