El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics. El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina. El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica (làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites), conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros . Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que penetri a la cinta (flux de dispersió). L’altre és emprat per a evitar la saturació del circuit magnètic, car la reluctància, causada principalment per l’entreferro, resulta així constant. D’aquesta manera el circuit magnètic no s’arribarà a saturar i hi haurà proporcionalitat entre el flux i la tensió elèctrica. En el cap d’enregistrament , el flux magnètic que penetra a la cinta modifica l’estat d’imantació en funció de la tensió aplicada al cap. Com que la cinta hi passa a una velocitat constant, és imantada en tots els seus punts i transforma així el senyal elèctric en una sola ona. A causa de la histèresi cal, a més, un corrent de polarització de freqüència ultrasonora (≥60 kHz), i una amplitud determinada. L’entreferro té, en aquest cap, una amplada d’uns 20 µm. En el cap de reproducció les variacions d’imantació de la cinta indueixen en la bobina unes tensions a causa del moviment de la cinta. L’entreferro té una amplada de 10 µm. El fonament del cap d’esborrament és el fenomen de la histèresi magnètica. A la bobina del cap hom aplica un corrent altern d’alta freqüència (que acostuma a coincidir amb el de polarització, per simplificar). El cap magnètic creat fa que cada punt de la cinta descrigui un cicle on les successives induccions romanents són cada vegada més petites. Amb aquest sistema és aconseguida, en els magnetòfons moderns, una atenuació del senyal enregistrat d’uns 70 dB. L’entraferro acostuma a ésser doble i té una amplada d’unes 500 µm.
m
Electroacústica