Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m. Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’.
És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’antis i de l’arquitrau de la prónaos. Data, probablement, del temps de Pèricles. També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així com, en una terrassa inferior, el santuari d’Atena.
El cap Súnion, bellament celebrat pels romàntics, constitueix actualment un dels indrets més visitats de Grècia. Carles Riba també el cantà. En el seu exili, veié en Súnion el far enlluernador (potser record de l’antiga llança d’or d’Atena) que el guiava, a ell i el seu poble abatut, enmig d’una aclaparadora foscor.