capacitat

f
Psicologia

Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.

És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc. Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment. La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor. En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats: les intel·lectuals, les motrius, les relacionades amb l’equilibri personal o afectives, les de relació interpersonal i, finalment, les d’inserció i actitud social.