Normalment la capacitat d’un suport electrònic o informàtic (memòries, discs magnètics, discs òptics, etc) és expressada en bits o més correntment en bytes, essent en general un 1 byte = 8 bits. Els valors de la capacitat aconseguits en els darrers anys ha augmentat molt, per la qual cosa és corrent utilitzar el kilobyte, representat abreujagdament per kB, que equival a 1.024 bytes, i fins i tot el megabyte o MB = 1.048.576 bytes.
La nomenclatura emprada normalment per a anomenar els múltiples de les unitats de capacitat està basada en els prefixos del Sistema Internacional d’Unitats (SI), encara que emprant el sistema binari de potències de 2 en comptes de potències de 10. Així, és comú parlar de kilobyte, megabyte, gigabyte, terabyte, petabyte, exabyte, zettabyte i yottabyte. L’ús estès d’aquestes unitats ha dut a nombroses confusions que popularment han equiparat els números binaris, basats en potències de 1.024 (210), amb números decimals basats en potència de 1.000 (10 3). El 1998 la Comissió Electrotècnica Internacional (CEI), publicà una norma per a introduir els prefixos kibi-, mebi-, gibi-, tebi-, pebii exbi- per anomenar les unitats binàries, que permet que s’apliqui tant als bits (kibibit, kilobit, mebibit, etc.) com als bytes (kibibyte, kilobyte, mebibtyte, etc.). Malgrat que aquesta nomenclatura no ha tingut encara gran difusió, a partir del 2006 es començà a utilitzar per diversos sistemes operatius GNU ⁄ Linux.