caparàcies

f

pl

Botànica

Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.

Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera (Capparis spinosa).