Capçanes

Capçanes

© Fototeca.cat

Municipi del Priorat.

Situació i presentació

Es troba a l’extrem meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Marçà (N), els Guiamets (W), Colldejou (NE) i Tivissa (S), aquests dos últims termes pertanyents al Baix Camp i Ribera d’Ebre respectivament. És en una vall encerclada per la serra de l’Espasa, al NW, les de la Picotxa i Montalt al S i els cingles del Tortó a llevant. Al sector de migdia i llevant el terme queda tancat per relleus superiors als 750 m. Altres pics destacats són, al sector SW, el Pinar dels Frares i la Picotxa. Diversos barrancs drenen el terme; els més importants són els de Pedrenyeres, de les Taules, de la Llúdriga, del Fondo, de la Vall, de Malella i de Ricorb. Tots ells pertanyen a la conca del riu de Siurana i conflueixen en bona part a la riera de Capçanes.

El poble de Capçanes és l’únic nucli de població agrupada del municipi. La principal via de comunicació és una carretera que neix a Falset i passa per Marçà. Del poble surt una carretera que porta als Guiamets i des de la que es pot accedir a la N-420 entre Tarragona i Gandesa. La via del ferrocarril de Barcelona a Madrid per Móra la Nova travessa de N a S el sector de ponent del terme i salva l’accidentat terreny amb dues foradades. Al poble hi ha estació de ferrocarril.

La població i l’economia

L’única estimació antiga coneguda sobre la població (capçanencs) es remunta al 1496, quan hi registrava 7 focs. En els censos de 1718, 1787 i 1830, la seva població es comptabilitzava juntament amb el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), durant aquests segles la població degué experimentar un creixement notable, engegat ja al segle XVI. El 1819 tenia 84 veïns i el 1826 consta amb 573 h, 692 el 1832, 660 el 1840, 835 el 1860 i 1.034 el 1887, quan assolí la seva màxima fita demogràfica. Els estralls provocats per la fil·loxera, marcaren el començament d’una davallada de la població, que disminuí fins a 882 h el 1900. Tot i la recuperació palesa en el cens de 1920, amb 986 h, la resta del segle marcà una clara tendència negativa (698 h el 1940, 658 el 1960, 528 el 1970 i 465 el 1981), malgrat l’estancament que s’entreveia durant l’última dècada (415 h el 1991 i 412 h el 2001). L’any 2005 es registrà un nou descens demogràfic que deixà la població en 400 h.

Aproximadament dues terceres parts del terme romanen incultes, amb bosc i garriga. L’economia del terme s’ha basat tradicionalment en el sector primari. El conreu més estès és la vinya, seguida a força distància d’ametllers, oliveres, avellaners i alguns cirerers. L’activitat ramadera es concentra en la cria d’aviram i en menor mesura de conilles, així com el manteniment de nombrosos ruscs de mel. La producció de vins i caves, inclòs el dels primers (1995) vins jueus o caixer que es manufacturen a l’Estat espanyol, depèn de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Capçanes, fundada el 1947, que prengué el relleu del Sindicat Agrícola, fundat el 1933.

El poble de Capçanes

El poble de Capçanes (223 m d’altitud) es troba situat a la dreta de la riera del mateix nom. Segons la tradició, originàriament es trobava a una certa distància de l’actual i posteriorment s’hauria traslladat de lloc. De l’antiga església parroquial, situada al lloc on després s’edificà la casa de la vila i esmentada el 1583, se'n conserva una arcada. L’actual església de la Nativitat de la Mare de Déu fou bastida el 1791 en un terreny cedit pels servites de Marçà. Té tres naus amb creuer, cúpula i campanar d’espadanya. Fins el 1936, en què va ser cremat, s’hi guardava un quadre de Santa Rosalia donat per Pere Joan Barceló i Anguera (1682 - Hongria? 1741), fill del poble, conegut amb el nom de Carrasclet, que lluità al costat de Carles d’Àustria en la guerra de Successió i que té una estàtua al poble i rep un homenatge cada 11 de setembre.

Capçanes és un poble amb una forta tradició musical; a la fi del segle XIX hi funcionava un cor de Clavé, que el 1925 es reféu com a Orfeó Capçanenc; el 1907 es fundà la societat recreativo-cultural L’Euterpe; el 1910 i el 1915 es crearen sengles orquestres; el 1923 hi funcionava el casal nacionalista de Capçanes, que arribà a publicar un periòdic. Actualment l’Associació de Veïns del Casal Capçanenc, ha pres el relleu d’aquestes antigues institucions i es dedica a organitzar les activitats culturals i festives del poble. La festa major se celebra durant l’última setmana del mes de juliol en honor a sant Abdó i sant Senén.

Altres indrets del terme

Entre els diferents masos del terme, tots ells rònecs, es destaquen el Mas del Francisco, on hi havia un antic retaule de l’Ascenció, el de Guimerà, que la tradició creu que és de l’època dels romans, el de la Torreta, del Pou i de la Vall.

Altres indrets d’interès al terme són les fonts de Santa Rosalia, les Canals i l’avenc de la Fou. Aquest últim, de molta anomenada a la comarca, té una entrada angosta i un ràpid pendent. Cap als 15 m de profunditat es troba un estany. En temps de molta aigua, per la boca de l’avenc surt un potent brollador.

Toro de Parellada III, la figura animal més gran documentada a Catalunya, que mesura més de 50 cm es troba a Capçanes

Generalitat de Catalunya

A la serra de l’Espasa, a uns 200 m del poble, s’ha descobert sílex i destrals de pedra, múltiples troballes ibèriques i romanes, ceràmica, estris diversos i monedes corresponents a un poblat dels segles III-I aC, les millors peces del qual es conserven al museu de Reus i demostren la presència i la continuïtat del lloc de poblament. A la partida del Marmellar, vora el Mas del Francisco, s’hi trobaren diverses restes d’un poblat que cal situar a la primera edat del ferro. A l’Ametlleral, vora la riera de Marmellar, es trobà un taller de sílex a l’aire lliure amb peces des del Paleolític al Mosterià. Altres peces de ceràmica han estat trobades a la cova del Vescat. Des del 2006 hom ha identificat dins del terme de Capçanes un gran nombre de pintures rupestres, pertanyents per l'estil esquemàtic, la localització i la cronologia (l'època de transició entre el Paleolític inferior i el Neolític) al conjunt de l'anomenat arc Mediterrani. El nombre de figures descobertes supera el centenar, xifra que representa que el terme de Capçanes té la concentració de pintures rupestres més gran de Catalunya.

La història

Capçanes formà part del terme general de Tivissa fins al segle XIX; pertangué per tant als Castellvell, als Entença, i fou integrada al comtat de Prades, seguint les diverses vicissituds de la senyoria. El creixement experimentat pel terme al llarg del segle XVI es demostra pel fet que el duc de Cardona, com a comte de Prades, que en tenia la jurisdicció plena, atorgués un privilegi al començament del XVII separant el terme de Capçanes del de Tivissa, privilegi contra el qual Tarragona interposà un plet, que provocà la seva revocació per ordre de la reial audiència del 1604.

Una ordre reial del 30 de maig de 1843 atorgà al poble el dret de constituir-se en municipi independent. Tot seguit es començaren les obres de la casa de la vila al solar de l’església vella. El 1851 el duc de Medinaceli reivindicà judicialment el cobrament dels seus drets senyorials, que el poble es negava a pagar. Malgrat les sentències contràries a la causa popular del 1859, el 1863 i el 1867, no es tornaren a pagar més els drets senyorials. En les eleccions del 1872 es promogué un fort escàndol en comprar-hi, d’una manera descarada, una gran quantitat de vots els del partit radical, que hi obtingueren així la victòria.