capel

m
Cristianisme

Capel de bisbe i d’abat amb jurisdicció

© fototeca.cat

Capell d’ales amples i copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a cada banda i emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.

Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel: el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals; el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats; el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes; el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció; el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics; el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de congregacions monàstiques, abats en general, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars i alguns canonges per especial concessió; el capel negre amb 2 borles negres en dos ordres, per als vicaris i superiors menors; i el capel negre amb una borla negra, per als sacerdots. El capel és utilitzat en l’heràldica eclesiàstica com a timbre en lloc de l’elm.

Capel de cardenal

© fototeca.cat