capellania

f
Dret canònic

Càrrec, amb els honors, drets i obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.

Hom troba documentada la capellania ja el 1068 a la Catalunya Vella. Implicava generalment diversos tipus de serveis (celebració de misses, processons, dotacions a pobres, cura d’ànimes, etc.) i un conjunt de béns, rendes i drets, adscrits a la capella. Només les capellanies jurídicament erigides per l’autoritat eclesiàstica són beneficis.