Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters. El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció. A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545. A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de col·legi el 1770. Aquesta indústria es desenvolupà molt al s XVIII, amb la legislació protectora del 1758 i el 1788, que la integrava al pacte colonial, permetent que fos utilitzada pell americana i reservant una part del mercat americà a la producció catalana (el 1796 hi havia al corregiment de Barcelona trenta-dues fàbriques de capells). La majoria dels capellers formaven petites companyies, associant-se amb comerciants o amb d’altres menestrals.
m
Història