capità
| capitana

f
m
Història

Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.

Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret. El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars. Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gal·lípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens. Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho era un capità general.