Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus . A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames. Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament; a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant. Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el nom de cadastre o contribució personal , que estigué en vigor fins el 1817. Tot i que aquesta contribució mereixia les crítiques més adverses, fou restablerta encara en 1868-70 sobre tots els ciutadans majors de 14 anys, llevat dels militars en actiu i dels pobres de solemnitat.
f
Història