Més enllà de la importància del capital físic (recursos naturals), el capital econòmic (recursos financers), el capital humà (el grau de formació de les persones), el capital intel·lectual (la capacitat d’innovació de les organitzacions) i el capital social (el nivell d’activitat de la societat civil), en el món globalitzat actual pren una rellevància especial per al desenvolupament el capital ètic: els valors fonamentals compartits per la ciutadania, els nivells de transparència, el grau de compliment dels acords o l’assumpció de deures per part dels ciutadans.
La manca de capital ètic fa referència, en canvi, a l’opacitat en les actuacions, la corrupció, els suborns, l’incompliment dels acords o la inseguretat jurídica, tot allò que genera una manca de confiança en un país i que afecta les relacions internacionals, les possibilitats futures d’inversió i, en definitiva, les seves possibilitats de desenvolupament. Per tal d’aconseguir-ho és necessari corresponsabilitzar tots els actors socials en el conreu dels valors fonamentals compartits i generar una cultura de l’ètica en tots els àmbits d’actuació.