Es compon fonamentalment de l’equipament infraestructural (transports, comunicacions i instal·lacions energètiques). L’avaluació de la seva contribució al procés productiu, a partir de la informació del mercat (preus), és considerablement imprecisa, atesa la dificultat d’aïllar els seus efectes sobre l’activitat econòmica en conjunt. La natura dels serveis que se'n deriven, el volum de recursos necessaris per a la seva entrada en rendiment, la seva importància per al control econòmic i polític, juntament amb el fet que la seva producció és difícilment diversificable, han constituït les raons principals del procés de substitució de la gestió de grups monopolistes per la de l’estat en el seu control i el seu finançament. Modernament hom admet la primacia del sector públic pel que fa a la provisió del capital social, sobretot dins un procés de desenvolupament, puix que el volum de recursos requerits fa irrellevant l’actuació de la iniciativa privada. També és objecte de coincidència l’apreciació que la disponibilitat d’una infraestructura eficient, per part dels països subdesenvolupats, constitueix un fort incentiu per a l’atracció de capital estranger.
m
Economia