Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern. És una illa muntanyosa (puig Solaro, 589 m), continuació geològica de la península de Sorrento. Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters (cítrics) i l’horta. La costa, escarpada, només té dos ports: Marina Grande i Marina Piccola. Capri i Anacapri en són les poblacions més importants. És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional. Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània. Durant el IV mil·lenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica. De la penetració hel·lenística resten algunes inscripcions. Durant la dominació romana l’antiga Capreae fou la residència favorita de molts emperadors, entre ells August i Tiberi, que hi visqué onze anys i hi féu construir nombroses vil·les, de les quals es conserven restes. Després de pertànyer als monjos de Montecassino i a la república d’Amalfi, l’illa fou conquerida pels catalans el 1284. Pel tractat d’Anagni (1285) fou retornada a Carles II d’Anjou, i fou incorporada definitivament a la corona de Nàpols per Alfons el Magnànim. Ocupada el 1806 pels britànics, dos anys més tard l’illa caigué en poder de les tropes napoleòniques. El 1815, però, passà al regne de les Dues Sicílies.
Vista de la ciutat de Capri
CC Wonderful Pics