Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament. Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques, les de resistència variable, les fotoelèctriques i les de condensador; entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques. Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats. Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils. Les càpsules de resistència variable són basades en la variació de resistència d’un element conductor o semiconductor en modificar les seves dimensions; les fotoelèctriques, en què l’agulla suporta una pantalla que permet el pas de més o menys llum cap a l’element fotosensible; i les de condensador, en què l’agulla suporta una de les plaques d’un condensador de manera que en moure's varia la seva capacitat. El segon tipus de càpsules, les més usuals, són conegudes com a càpsules magnètiques o dinàmiques, segons la seva constitució. El circuit magnètic inclou un entreferro on se situa una peça mòbil solidària a l’agulla a través del seu braç que tanca el circuit magnètic. Si la peça és de ferro dolç, la càpsula és anomenada magnètica de ferro mòbil; si és un imant, s’anomena d'imant mòbil, mentre que si és una bobina, llavors s’anomena de bobina mòbil. La més utilitzada és la d’imant mòbil perquè és capaç de donar un nivell de senyal més elevat a igualtat de formats de les altres dues càpsules.
càpsula fonocaptora d’imant induït
L’agulla és un dels components més importants de la càpsula, ja que ha de seguir les modulacions del solc per tal de transmetre-les a la peça mòbil situada en el circuit magnètic. De la fidelitat en el seu seguiment en resultarà la fidelitat en la reproducció. Atès que l’agulla ha de tenir un permanent contacte amb les vores del solc, cal que estigui sotmesa a una pressió determinada per tal que les ondulacions presents en el solc i les deformacions pròpies de la matèria plàstica del disc no la desplacin en el seu seguiment. La càpsula gaudirà de més qualitat, com més sigui capaç de seguir les més grans modulacions del solc amb la més petita pressió possible. Hom anomena la capacitat de seguiment de la informació enregistrada en el solc habilitat de lectura —en anglès trackability— i és el factor més important en una càpsula fonocaptora. Tenint present que els discs estan fortament modulats (existeixen senyals d’alt nivell i d’elevades freqüències), l’habilitat de lectura serà el factor determinant en l’elecció de la càpsula. La geometria de l’agulla influeix tanmateix en la lectura; cal distingir tres tipus d’agulla; l’esfèrica, l’el·líptica i la hiperel·líptica. Les dues últimes aconsegueixen una major habilitat de lectura i una més regular superfície de contacte en funció dels passatges enregistrats; també es redueix la intermodulació i s’augmenta la separació entre pistes en els enregistraments estereofònics.