El captiu, transformat fàcilment, en els conflictes bèl·lics, en “mercaderia humana” a la disposició del vencedor, fou un dels orígens de l'esclau; aquest fou el cas, durant l’Imperi Romà, dels eslaus capturats a l’est de la Germània. A partir del s VIII, amb la lluita contra els musulmans, i, més tard, com a conseqüència de l’increment de l’activitat comercial a la Mediterrània i de la pràctica del cors i de la pirateria, sobretot de la corona catalanoaragonesa, el costum de fer captius s’intensificà, tant per part dels cristians com dels musulmans. El fet promogué tot un tràfic de rescats i de bescanvis, caritatius i comercials alhora, per part dels piadosos magrebins (que es consagraven al rescat de llurs correligionaris captius dels cristians) com de les eixees catalanes o dels alfaqueques castellans, i també de religiosos com els trinitaris, els franciscans i els dominicans. El rescat fou sobretot l’objectiu de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona, fet oficial pel papa el 1235: els mercedaris lliuraven llur pròpia persona, si calia, com a garantia, tot esperant l’arribada del rescat promès (mercedari).
f
m
Història