Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues (en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien). Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics ( goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres ), unes altres tenen caràcter amorós ( goigs de les donzelles, cobles de les minyones ), i unes altres són corrandes circumstancials cantades. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d’autors coneguts (especialment les de Clavé) o cançons de caràcter local i satíric, renovades cada any.
f
pl
Música
Folklore