D’origen portuguès (el nom té origen probablement en la càrava ), primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet. Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones; a la darreria del s XV ja hi havia caravel·les de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades també al pal major. El model portuguès s’imposà a la resta de la península Ibèrica, sobretot a Andalusia, on hom creà una mena de caravel·la intermèdia entre aquesta i la nau, amb aparell rodó.
f
Transports