carbè

m
Química

Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.

Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nul·la, però presenta adés propietats nucleòfiles (a causa dels electrons no compartits) i adés electròfiles (a causa de la llacuna electrònica). Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 ; resta, doncs, un orbital p buit. Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al carbè una estructura de biradical. El descobriment d’aquests intermediaris de vida curta (