El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CO(NH 2 ) 2 , és la urea . Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures; sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea. En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple: cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons:
