carbonilat metàl·lic

m
Química

Ió derivat d’un carbonil metàl·lic.

Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear. Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàl·lics, són obtinguts cations carbonilat. Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil. Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen; aquesta reacció és important en química preparativa, en particular quan aquell radical és un ió metàl·lic, puix que aleshores permet d’obtenir composts amb enllaços metall-metall.