L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals (o límniques) i marines (o paràliques). El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen. Hom hi pot distingir dues etapes: en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals; s’arriba així a la formació de torberes. L’acció bacteriana resta aleshores totalment deturada, a causa de la toxicitat ambiental de les torberes. En un segon estadi, dit de carbonització geoquímica , continua la transformació a través de processos químics i metamòrfics (compactació i litificació, pèrdua d’aigua i de components volàtils, etc). Les torbes es transformen així en lignits, carbons i antracites.
f
Geologia