A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia. El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera. Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destil·lació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables, de composició mitjana 50-60% de diòxid de carboni, 28-30% de monòxid de carboni, 4-18% de metà, 1-3% d’hidrocarburs superiors i 1-3% d’hidrogen.
f
Química