En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2; l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7; i l’isòmer para -, en les 1,12. Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic. El nucli d’aquests carborans és extremadament estable: resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor. Per contrast, en els derivats dels carborans els substituents fixats en els àtoms de carboni reaccionen fàcilment.
m
Química