carboximetilcel·lulosa

f
Química

Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.

L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicel·lulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació RcONa + ClCH2COONa →RcOCH2COONa + NaCl (Rc essent el radical cel·lulòsic). El seu pes molecular oscil·la entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització. Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions col·loidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats. En solució aquosa es forma un electròlit col·loidal que en presència de sals de metalls pesants forma pel·lícules insolubles en aigua. Les propietats col·loidals abans esmentades són semblants o superiors a les de les gelatines, de les gomes, dels midons i d’altres col·loides hidròfils espessidors i estabilitzants de dispersions o suspensions. Té també propietats tixotròpiques.

Es emprada com a espessidor, com a formador de pel·lícules, com a estabilitzador de les emulsions de detergents i sabons, en medicina, en alimentació (sobretot en la fabricació de gelats), com a adhesiu i com a col·loide protector en general.