La principal característica que ha de posseir, per tal que el motor assoleixi la potència màxima, és de resistir compressions elevades sense produir detonacions. Més enllà d’una determinada relació de compressió del motor la mescla carburant-aire s’encén espontàniament ( autoencesa) i es produeix una ona expansiva (que en xocar amb la culata i el cap del pistó produeix un típic soroll metàl·lic) que fa minvar el rendiment. Els diferents hidrocarburs tenen una resistència a la detonació creixent segons l’ordre: parafines, isoparafines, olefines, cicloparafines i aromàtics. El poder antidetonant d’un carburant, que és mesurat per l’índex d'octà, pot ésser millorat variant-ne la composició química o per l’addició de petites quantitats de certs composts organometàl·lics, com el tetraetilplom, que inhibeixen la formació de peròxids explosius. Aquests additius, però, són incompatibles amb els catalitzadors que modernament s’imposen obligatòriament en certs països per tal de combatre la gran contaminació atmosfèrica que provoquen els gasos d’escapament dels vehicles, raó per la qual en aquests mateixos països hom torna a les gasolines sense plom de baix octanatge (90-91); la pèrdua de rendiment que això suposa és compensada però, pel perfeccionament progressiu dels sistemes d'encesa. Per a definir un bon carburant hom ha de tenir en compte, a més de l’índex d’octà, la corba de destil·lació, la pressió de vapor, el contingut de gomes i de sofre, etc, i també la densitat i el punt de congelació, per als carburants d’aviació. La qualitat dels carburants per a motors dièsel depèn de l’interval de temps que hi ha entre l’entrada en el cilindre i la inflamació, i és mesurada per l’índex de cetà. Un carburant ideal haurà de contenir una fracció lleugera d’hidrocarburs aromàtics que asseguri una volatilització adequada al clima i a l’alçada, una fracció d’olefines suficient per a donar unes bones característiques antidetonants a baix règim del motor, i una fracció d’hidrocarburs aromàtics, que les doni a règims elevats. A més dels antidetonants, els carburants actuals contenen anticorrosius, anticongelants antioxidants, detergents, lubricants, colorants, etc. Els carburants més emprats són la gasolina (destil·lada entre 50 i 210°C) i el gasoil (destil·lat entre 220 i 360°C) i, en menor proporció, el gas natural i el fueloil (per a motors dièsel lents). Els avions amb motor de reacció utilitzen com a carburant el kerosè, hidrocarbur de propietats físiques intermèdies entre la gasolina i el gasoil (destil·la entre 165 i 240°C), que es caracteritza perquè es manté fluid a molt baixes temperatures (-50°C).
m
Química