carcellatge

escarcellatge
m
Història del dret

Exacció que cobraven els carcellers al pres que era posat en llibertat, com a retribució de la seva custòdia.

Al Principat de Catalunya, aquest dret fou primerament sotmès a taxació per Jaume II (1311 i 1321). Posteriorment (1503) en foren exclosos els presos pobres i els que havien estat trobats sense culpa. Carles V, el 1520, confirmà totes les constitucions anteriors. La legislació de l’Estat espanyol mantingué fins el 1849 per als alcaids el cobrament de carcellatge, quan el pres tenia mitjans econòmics i no era absolt.