Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base. Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada. Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec. Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
m
Botànica
card marià
© Fototeca.cat
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.