Té per finalitat desagregar i fer paral·leles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades mitjançant l’acció de superfícies recobertes de guarnició metàl·lica disposada sobre la perifèria de cilindres (carda de cilindrets) o la combinació de cilindres i superfícies planes (carda de xapons giratoris o carda automàtica). Els òrgans d’alimentació de la carda són un corró desenrotllador de la napa i dos corrons compressors acanalats que actuen l’un sobre l’altre o, també, un corró compressor acanalat que actua sobre una superfície plana i llisa (taula); la napa transportada entre els dos corrons o entre el corró i la taula és desfeta per un corró (lladre) recobert de guarnició metàl·lica, amb pues en forma de dent de serra, que gira a gran velocitat. La matèria que surt del lladre és recollida per un cilindre de gran diàmetre (bota), també recobert de guarnició metàl·lica, que, juntament amb els cilindres (si la carda és de cilindrets) o amb els xapons (si és automàtica) efectua el cardatge pròpiament dit de la matèria, que és retinguda i emportada per un cilindre de diàmetre inferior al de la bota i amb la guarnició disposada en sentit contrari al d’aquesta (llevador), que, a causa de la diferència de velocitats, reté les fibres dipositades sobre la superfície de la bota. Per tal de separar el vel de fibres retingut pel llevador, la carda té un dispositiu format per una pinta metàl·lica, anomenada serreta, animada d’un rapidíssim moviment oscil·latori, substituïda en les cardes ràpides per elements giratoris o pneumàtics que han fet possible d’augmentar considerablement la seva producció. El vel desprès del llevador és absorbit per dos cilindres compressors, anomenats xucladors, i passa, tot seguit, al sentinella, constituït per una columna de secció rectangular que serveix de suport al mecanisme que produeix el plegat de la veta dins el dipòsit anomenat bot.
f
Indústria tèxtil