L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa; el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII; tenia una comunitat estable de 30 religiosos. Fou protegit des del 1676 per Pere Antoni d’Aragó, el protector de Poblet, i suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó, aprofitant les fonts d’aigües bicarbonatades i arsenicals. Des del 1903 comunica per carretera amb Rasquera. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà. Restà obert fins el 1967. El 1974 Enric Nomen Borràs adquirí la finca i engegà la planta envasadora d’aigua de les Fonts del Borboll, que posteriorment comprà Nestlé (1981), Abengoa (1987) i Pascual (1989); el 2007 cessà l’activitat embotelladora.