Absència o insuficiència d’afecte envers el nen petit —especialment abans del quart any de vida— de part de la mare o d’un substitut maternal.
La carència afectiva prolongada es manifesta en l’infant de primer en una disminució de l’interès i, posteriorment, en apatia, anorèxia, retard psicomotor i diversos trastorns de caràcter.