càrex

Carex sp (nc.)

m
Botànica

Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.

Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axil·la d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes. És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes. Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges.