cargolí

Phaseolus caracalla (nc.)

m
Botànica

Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, que ateny fins a 6 m d’alçada, amb fulles compostes de folíols ovats i acuminats, semblants als de la mongetera, flors oloroses blanques o grogues, d’ales rosades o tirant a lila, estendard contort i carena cargolada en espiral de 4 a 5 voltes.

Els llegums són grossos (uns 15 cm), i les llavors, com mongetes globuloses i brunes. És originària de la part tropical d’Amèrica del sud.