cària

Carya sp (nc.), 

hickory (en), 

f

Botànica

Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les juglandàcies, d’escorça grisa, molt temps llisa, fulles imparipinnades, flors masculines en aments i femenines terminals i fruit globulós, semblant a una nou però amb la coberta carnosa gruixuda que s’obre en quatre valves.

Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta (hickory), molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc., i també com a llenya i per a fumar carn. Les espècies més utilitzades són C. ovata, C. tomentosa i C. glabra. Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana (C. ovata) i els de C. laciniata, són comestibles, semblants a nous grosses (6-12 cm), i proporcionen un bon oli de taula.