Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari; foren famosos com a mariners i mercenaris. Les ciutats principals foren Milasa (Milâs), a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa. Al segle VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia. Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos. Al segle IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hel·lenitzat. Després de la conquesta d’Alexandre el Gran, passà sota el domini de Rodes i Pèrgam, i al segle II aC passà a formar part de la província romana d’Àsia.