Caríntia

Kärnten (de)

Land d’Àustria, que limita al NW amb el land de Salzburg, al NE amb el d’Estíria, al SE amb Eslovènia i al SW amb Itàlia.

La capital és Klagenfurt. És una àrea muntanyosa, de clima continental, travessada per la vall del Drava i pel seu afluent el Gail. És formada per dues regions: la Caríntia occidental, de valls abruptes i altes muntanyes, com les Hohe Tauern, que forma el límit amb la província de Salzburg, i la Caríntia oriental, que comprèn la fèrtil despressió de Klagenfurt, constituïda per sediments morènics, separada d’Itàlia i d’Eslovènia pels Alps Càrnics i els Karawanken. La població de Caríntia, majoritàriament alemanya, comprèn un 4% d’eslovens; els catòlics constitueixen el 83% i els protestants l’11%. La densitat és de 59 h/km 2 (1992). La ciutat més important és Klagenfurt, principal nucli industrial i centre comercial. La major part del país és ocupada per boscs, base d’una important indústria de la fusta i derivats. Els conreus hi són escassos (blat, civada, ordi, sègol i patates) i és important el bestiar boví. L’existència de dipòsits de mineral de ferro, lignit, minerals de plom i magnesita dóna lloc a una important indústria metal·lúrgica, abastada per nombroses hidrocentrals, a les ciutats de Ferlach, Spittal, Villach, Klagenfurt i Radenthein. Més del 50% de la població treballa a la indústria, i és el tercer land turístic d’Àustria després del Tirol i Salzburg. La Caríntia fou el centre del regne celta de Nòrica, que esdevingué província romana el 45 dC. Durant el s VI s’hi assentaren bàvars i eslaus. Caigué sota el domini de Baviera, i des del 976 formà un ducat separat que incloïa Estíria i el Tirol oriental. Passà a poder de Bohèmia el 1265, i del Tirol el 1286. Des del 1335 formà part dels estats dels Habsburg. Pere III de Catalunya-Aragó intentà de reclamar els drets sobre el ducat de Caríntia que corresponien a la seva muller Elionor de Sicília, filla d’Elionor de Caríntia, i el 1351 envià el seu almoiner a Alemanya; el dret fou heretat per Martí I de Catalunya-Aragó. Per la pau de Viena, en 1809-14 fou inclosa a les Províncies Il·líriques sota domini francès. El 1920 el sud de Caríntia, de majoria eslovena, ocupat per Iugoslàvia, decidí per plebiscit de romandre austríac (59%); sense plebiscit, la vall de Miess passà a Iugoslàvia, i la de Canale a Itàlia.