Carles Alfaro i Hofmann

(València, 1960)

Director de teatre.

Realitzà estudis d’interpretació (1977-81) i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres. L’any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari , de Molière. A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges: Entre els porcs , d’A.Fugard (1990), El cas Woyzeck , de G.Büchner (1992), Metro , de P.Sanguino i R.González (1993), Borja-Borgia , de M.Vicent (1994), Càndid , de Voltaire (1995), El muntaplats , d’H.Pinter (1996), Las sillas , d’E.Ionesco (1997), L’altre , de P.Zarzoso (1997) i Nascuts culpables (2000), de P.Sichrovsky, premi de teatre de la Generalitat Valenciana al millor director i premi Max de teatre 2001; La Caiguda (2002), d’A.Camus; L’escola de dones (2002), de Molière; La controversia de Valladolid , de J-C.Carrière; Ròmul el Gran (2005), de F.Dürrenmatt, i Traïció (2009), de Harold Pinter.