Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, col·laborà esporàdicament a Un Tros de Paper i dirigí L’Embustero (1867), una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte.
El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles (1871) i el 1872 publicà Lo gandul, en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer. Publicà el recull Llampecs entre tenebres (1872), de proses i versos satírics i humorístics.