Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana. Pioner del flamenc fusió, la seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía. El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la categoria de jazz . Els seus tres discs en solitari — Carles Benavent (1983), Agüita que corre (1995) i Aïgua (2001)— s’afegeixen a una llarga llista d’altres fets en col·laboració, entre els quals destaquen Calle Real (1983, amb Camarón de la Isla); One summer night (1984, amb Paco de Lucía); Live in Montreux (amb Quincy Jones i Miles Davies); Dos de copas (1985), Colors (1991, amb Joan Albert Amargós) i El concierto de Sevilla (2000, amb Tino Di Geraldo i Jorge Pardo).