Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana. Pioner del flamenc fusió, fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc. La seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía. Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc. El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la categoria de jazz.
Els seus tres discs en solitari — Carles Benavent (1983), Agüita que corre (1995) i Aïgua (2001)— s’afegeixen a una llarga llista d’altres fets en col·laboració, entre els quals destaquen Calle Real (1983, amb Camarón de la Isla); One summer night (1984, amb Paco de Lucía); Live in Montreux (amb Quincy Jones i Miles Davies); Dos de copas (1985), Colors (1991, amb Joan Albert Amargós) i El concierto de Sevilla (2000, amb Tino Di Geraldo i Jorge Pardo).
Té diverses produccions amb el seu nom. El 1991 formà part de la gran orquestra que, dirigida per Quincy Jones, actuà amb Miles Davis al Festival de Montreux, actuació que també fou enregistrada. El 2025 rebé el premi Alícia a la Trajectòria.