El seu treball combina de manera desenfadada diferents mitjans i suports, com el vídeo, la música, el dibuix i la fotografia amb icones adolescents, la cultura disco i el món de l’art espanyol com a principals referents. Els seus primers treballs entre la paròdia i la recreació cinematogràfica presentaven una sèrie de vídeos amb estètica retro on una model representa el seu alter ego, amb un caràcter volgudament low-tech. Ha ampliat progressivament les exigències tècniques, però en la seva obra posterior continuen girant entorn de la identitat, la incomunicació i els conflictes intergeneracionals, amb múltiples trets autobiogràfics. Ha exposat la seva obra al Palau de la Virreina de Barcelona, a l’EACC de Castelló, al CGAC de Santiago de Compostel·la, al Transmission Gallery de Glasgow, a l’Hamburger Bahnhof de Berlín, al Palais de Tokyo de París, al MoMA PS1 de Nova York, a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona; a l’Espacio Uno del MNCARS de Madrid, a la Fundación Bilbao Arte, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i a Arte Ricambi de Verona, Itàlia.