El 1718 es graduà de tinent d’infanteria i el 1726 d’enginyer. Formà part, el 1727, de la comissió de cinc facultatius, nomenats pel capità general de Catalunya, per portar a terme un projecte del canal d’Urgell. El 1733, mitjançant el mariscal Verboom, fou admès al reial cos, sota l’autoritat del ministre José Patiño, com a enginyer extraordinari i amb el grau de tinent coronel. Un any més tard fou enginyer en cap a Girona i el 1737 enginyer director a les Illes Balears. Posteriorment, el destinaren al Perú com a capità de la guàrdia del virrei. El 1764 fou corregidor d’Angaraes, intendent de Huancavélica i, a més, ascendí a capità de dragons. A Xile, fou nomenat governador de l’illa de Chiloé (1768) pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent , en el moment en què aquest arxipèlag fou separat de la jurisdicció de la capitania general de Xile i passava a dependre del virrei del Perú. Fundà la ciutat de San Carlos de Chiloé (l’actual Ancud). El 1771 fou ascendit a tinent coronel i el 1774 tornà a Xile. Dissenyà una gran quantitat de projectes, entre els quals el palau del virrei al Presidio de El Callao (1762), Bahía del Rey i el Puerto de San Carlos de l’illa de Chiloé (1768), i també mapes geogràfics com el del canal de Chacao, també a l’illa de Chiloé (1768) i el de l’illa de Chiloé i l’arxipèlag de les Gauitecas. Escriví una relació geogràfica de la província de Chiloé. El 1792 esdevingué brigadier i coronel del Regiment de Dragons de Villaviciosa a Madrid.