Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló. Milità a Unión de Centro Democrático del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular (des del 1989 Partido Popular), i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit. Regidor de l’ajuntament de Castelló (1987-2011), del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló.
Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo Ilusión, la macrourbanització Marina d’Or i l’aeroport de Castelló. Investigat des del 2003, el gener del 2012 s’inicià el judici oral per presumpte delicte fiscal, ampliat el març del 2013 amb els delictes de tràfic d’influències i suborn.
El 25 de novembre l’Audiència de Castelló el condemnà a quatre anys de presó, i l’imposà una multa de 693.000 euros i una indemnització a hisenda per la mateixa quantitat, declarant-lo culpable de delictes contra la hisenda pública i d’ocultar ingressos per valor de 3,2 milions d’euros entre el 1999 i el 2004 i per un frau fiscal de 700.000 euros. En canvi, fou absolt dels delictes de suborn i tràfic d’influències. La seva ex dona també fou condemnada per frau fiscal. El maig del 2017, havent complert dues terceres parts de la condemna, li fou concedida la llibertat condicional.