Carles Fontserè i Carrió

(Barcelona, 9 de març de 1916 — Girona, Gironès, 4 de gener de 2007)

Cartell de Carles Fontserè i Carrió, realitzat durant la Guerra Civil de 1936-39

© Fototeca.cat

Escenògraf, il·lustrador, dibuixant de publicitat i fotògraf.

Molt jove, a 15 anys, començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà cap al cartellisme. Durant la Guerra Civil Espanyola sobresortí com a cartellista; dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República. S’exilià el 1939 a França, on exposà a Perpinyà i féu decoracions per al Casino de Canet de Rosselló. Després de passar per camps de concentració, s’instal·là a París on continuà la seva tasca artística, alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. També treballà en l’edició i la il·lustració de llibres per a bibliòfils amb aiguaforts i litografies. Dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre. Posteriorment, anà a Mèxic, on produí una revista de tipus parisenc que presentà a Ciutat de Mèxic (1948). Fixà la seva residència a Nova York a partir del 1949. Des de Nova York féu nombrosos viatges per Europa i les Amèriques i desenvolupà la seva activitat d’artista polifacètic: dibuixà còmics de cowboys i il·lustracions per a revistes de gran tiratge. Fou director artístic de Dana Perfumes Internacional i de la revista Temas Magazine. Dissenyà i executà escenografies per a uns programes de desenvolupament veïnal de l’ajuntament de Nova York; practicà la fotografia com a document social captant imatges de Nova York, Roma, París, Londres, Ciutat de Mèxic i San Francisco, entre d’altres. Els anys seixanta fotoreportatges seus foren publicats en revistes nord-americanes i en El Correo Catalán. Col·laborà amb Salvador Dalí en el disseny d’escenografies i el 1966 en un Happening by Dalí, espectacle al Philharmonic Hall del Lincoln Center. Pintà la sèrie d’acrílics Cases catalanes vora el mar abans del seu retorn a Catalunya el 1973, on continuà realitzant diverses facetes de la seva professió artística. Instal·lat prop de Banyoles, començà la redacció de les seves memòries: Memòries d’un cartellista català (1931-39) (1995); Un exiliat de tercera (1999), premi Crítica Serra d’Or, i París-Mèxic-Nova York. Memòries 1945-1951 (2004). Els darrers anys de la seva vida fou un actiu membre de la Comissió de la Dignitat, dedicada a reivindicar el retorn dels documents requisats a la Generalitat de Catalunya per l’exèrcit franquista i dipositats a Salamanca. Dos mesos després de la seva mort rebé un homenatge pòstum al Palau de la Generalitat.