Carles Gonzàlez i Botet

(Mataró, Maresme, segle XIX — l'Havana, 1882)

Militar.

Destinat a Cuba, arribà l’any 1859, amb el grau de capità. Fou acusat d’haver-se apropiat diners del tresor públic i sotmès a consell de guerra. Aconseguí la llibertat, però a canvi de comandar les accions contra la guerrilla a la zona d’El Cobre. Expeditiu i sanguinari, ordenà les matances de San Juan de Wilson, el febrer de 1870. Arran de la seva conducta, fou acusat i condemnat a presó, però els jutges li atorgaren l’absolució. El 1873, amb els grau de tinent coronel i comandant d’infanteria, tornà a ser acusat d’apropiació indeguda de cabals públics. El mateix any el Consell Suprem de Guerra el retirà del servei. Més tard, l’any 1876 fou condemnat a 10 anys de presó per maltractaments i abusos de poder als presoners de Camagüey. Aconseguí fugir i retornar a Espanya, on ingressà a les tropes carlines, obtenint el grau de mariscal de camp. Abandonà Espanya i, més tard, l’acusaren del robatori del Toisó d’Or al pretendent carlí; si bé fou jutjat i absolt en mig d’una encesa polèmica. Capturat i traslladat a l’Havana on hi tenia una causa oberta sense resolució, morí malalt, complint condemna a l’Hospital Militar de San Ambrosio.