Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane
. Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924). És autor dels reculls de poesia El clam roig
(1917), sobre la guerra, Fa sol i plou
(1932) i Jocs de miralls
(1963), de les obres de teatre Amos i domèstics
(1912), Aqueixa mainada
(1913) i L’àvia
(1962), de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles
(1917) i Gatimells
(1918), de notes de folklore i de conferències. El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al Rosselló
, i el seu Vocabulari rossellonès
(uns 750 mots) figura a la Miscel·lània Fabra
(Buenos Aires 1943).
Carles Grandó
© Fototeca.cat