Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane. Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924).
És autor dels reculls de poesia El clam roig (1917), sobre la guerra, Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963), de les obres de teatre Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913) i L’àvia (1962), de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917) i Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferències. El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al Rosselló, i el seu Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) figura a la Miscel·lània Fabra (Buenos Aires 1943). És germà seu el poeta i escriptor Renat Grandó.
Bibliografia
- Montoliu, M. de (1979): “Carles Grandó, Fa sol i plou”, dins Breviari crític, V. Tarragona, Diputació Provincial de Tarragona / Institut d’Estudis Tarraconenses, p. 44-45
- Verdaguer, P. (1976): Poesia rossellonesa del segle XX. Barcelona, Edicions 62