Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel. Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona (1879). Es destacà per la perfecció del fraseig. Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914. Es dedicà especialment a l’ensenyament. Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos.