Autor d’una gran nombre de col·loquis, sovint reeditats, en què descriví festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris (Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el formal i Titó Bufalampolla, etc), sempre en català. No es coneixen dades sobre la seva vida, i se li atribueixen la major part dels col·loquis i romanços anònims publicats a València en la segona meitat del s XVIII.